| Nom original | (es) Pio Luis Aramburu Martínez de San Vicente  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 8 gener 1905 Vitòria (Àlaba) |
| Mort | 5 maig 1999 (94 anys) Vitòria (Àlaba) |
| Sepultura | cementiri de Santa Isabel |
| Activitat | |
| Ocupació | organista, pianista, compositor, músic, pedagog musical |
| Alumnes | José Enrique Ayarra Jarne |
| Instrument | Orgue |
| Família | |
| Pare | Juan Santiago Aranburu |
| Premis | |
| |
  | |
Luis Arámburu Martínez de Sant Vicent (Vitòria, Àlaba, 8 de gener de 1905 - Vitòria, 5 de maig de 1999) –conegut com a Luis Aramburu– fou un compositor, organista, pianista i pedagog basc, i un dels músics de Vitòria més rellevants del segle xx.[1]
Començà a aprendre música amb el seu pare, Juan Arámburu. Anys més tard va estudiar harmonia amb el prevere José Domingo de Santa Teresa. Va viure a Bilbao, lloc on va convalidar els seus estudis de piano, òrgan, violoncel i trompa en el Conservatori.[1]
Des de la seva joventut va està lligat al món coral assumint la direcció de diversos cors, tals com la coral Eusko Abesbatza, del 1934 al 1936; els cors Vesa, de 1937 a 1983, i l'"Orfeón Vitoriano", del 1945 al 1953.[1]
En l'àmbit de la pedagogia, va ser professor de piano al Conservatori de Música de Vitoria, del qual seria el director des de 1974 al 1979.[1]